Hem crescut en un territori rural on el que era quotidià també podia ser surrealista. On les àvies tallaven núvols amb tisores, les puces tatuaven constel·lacions a les cames i la festa més grossa era la matança del porc. Un món on el temps ballava al ritme de les collites, els contes s’explicaven a taula i l’oralitat omplia la cullera i escalfava la panxa.

Aquest espectacle parteix de la tradició oral i de l’autoria pròpia per recuperar un imaginari arrelat a la vida rural, als records compartits i a aquella manera antiga d’explicar el món a través de les històries. Amb una mirada poètica, irònica i plena d’imatges inesperades, Mon Mas i Noemí Caballer construeixen un relat que transita entre la memòria, la fantasia i l’humor.

Una proposta per a joves i adults que reivindica la força de la paraula dita, el valor de les històries transmeses de viva veu i la capacitat dels contes per fer reviure paisatges, personatges i formes de vida que encara ressonen dins nostre.