Fa anys que el meu amic Vicente em va dir: ‘Si ets molt a prop ni veus, si ets molt lluny no trobes. La qüestió és mantenir-se al límit.’ En aquest límit, en aquest perifèria, hi ha el barri valencià de Marxalenes que em va veure néixer i créixer. La gent del barri és la protagonista de les històries. Veïns com el senyor Pepe, que un dia es va aixecar tan content que no hi havia manera de treure’s la felicitat de sobre. O la Laura, la noia del vuitè, que tenia unes pestanyes que semblava que volava… Gent normal i corrent en aparença però que fa coses extraordinàries. I des d’aquella perifèria, en aquell límit entre allò humà i allò fantàstic, entre allò que es veu i el que no, compartirem les històries. Una sessió de contes per a adults en la qual realitat i ficció es donen la mà.