Els contes, antany, eren escola de vida. Les ensenyances més divertides i alliçonadores, les que ens mostraven el sentit comú de la vida tot entretenint-nos, a voltes les més crues. Molt abans que les sèries, que la tele i encara abans que la ràdio hi va haver els contes.

Granet a granet, un desert de contes, un recull de contes dels deserts, petits retalls de la cultura, petites joies plenes d’ensenyança. La transcendència del conte es manté. El seu valor innat és indiscutible. Amb els contes, tot té sentit.

Foto cedida per Somriures Nòmades.